COMPARTEIX:          
POLÍTICA - 02/04/2019 14:09 / ACN / Redacció
El TIP 018564: "Los Mozos nos perseguían y espiaban nuestros movimientos"
El cap de la brigada provincial d'informació de Barcelona, el comissari amb TIP 018564, ha acusat els Mossos d'haver "publicitat" les seves pautes d'actuació tot i que la instrucció 3 de la fiscalia demanava que fossin secretes. Segons argumenta, creu que això va permetre als organitzadors del referèndum saber quin comportament tindria la policia catalana i poder "eludir" la seva actuació. "Quan el bimoni dels Mossos arribava a les 6h del matí els col·legis ja estaven presos per la gent", ha dit.

El comissari també ha assegurat amb rotunditat que els mossos van fer seguiments a policies espanyols i que hi havia una instrucció perquè enviessin aquesta informació. Segons diu, consten fins a 271 comunicacions el dia del referèndum només a la demarcació de Barcelona sobre els seus moviments. Una informació que s'ha aportat a l'Audiència Nacional. El cap de la brigada provincial d'informació de Barcelona reconeix que van usar la força però "amb tota la mesura possible".

El comissari ha dit que "no té sentit" que les pautes dels Mossos apareguessin publicades als mitjans de comunicació. "Si tu estàs informant els contraris del que faràs, els dones informació molt valuosa per organitzar l'actuació", ha afirmat. Això va permetre, segons sosté, que la gent ocupés els col·legis electorals abans de les 6 h del matí, l'hora límit que els Mossos havien situat per buidar els punts de votació. 

Segons ha manifestat, això va permetre als organitzadors fer actes "preparatoris" i ha descrit festes del pijama, festes de la música o xocolatades de matinada (VEURE AQUI). Unes activitats que van suposar una "ocupació molt generalitzada" dels centres i que mai s'ha tornat a repetir en cap altre procés electoral. Unes declaracions insultats i humilians que ha completat amb mentides, desmontades a les xarxes socials, com que van socórrer una persona que va patir un infart (VEURE AQUI)

El cap de la brigada d'informació ha insistit que els Mossos eren els responsables de les tasques prèvies al dia 1-O i que ells i la Guàrdia Civil havien d'actuar en "suport" i quan la policia catalana els demanés auxili. El matí de l'1-O ha afirmat que quan faltaven pocs minuts per a les 9 h els Mossos van demanar suport en més de 233 centres de votació. "En els dies previs a l'1-O la policia catalana tenia recel que ho fes algú altre i volia fer ella aquestes tasques prèvies", ha sostingut. 

Prèviament, ha dit que la seva unitat va elaborar un pla d'actuació del CNP a instàncies de la fiscalia. En aquest, s'apuntava que hi podria haver "escalada de tensió que podria acabar amb escalada de violència". En aquest punt, el lletrat de Forn, Xavier Melero, ha preguntat si el fiscal no els va demanar "més concreció" sobre zones d'actuació quan van informar que ho farien a "Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, les quatre províncies", o que actuarien els efectius "disponibles", sense posar xifres. Segons el comissari, el fiscal no va posar cap objecció al seu pla –a diferència del presentat pels Mossos-, perquè la tasca de la Policia Nacional havia de ser de "suport".

Conversa privada amb Castellví

També ha valorat que en una reunió de la subcomissió el dia 28 de setembre a la qual ell va anar, tots els cossos van estar d'acord que les instruccions de la fiscalia "quedaven subsumides en l'auto TSJC". Tot i que Xavier Melero ha intentat introduir que Mossos no compartien aquesta posició. 

En respostes a l'advocat de Forn, el comissari ha explicat una "conversa privada" amb el comissari d'informació dels Mossos, Manuel Castellví, amb qui va participar en aquesta reunió de la subcomissió d'intel·ligència del dia 28 de setembre, on la policia catalana es va mostrar preocupada per l'escenari que es podrien trobar l'1-O, "com consta en l'acta". "Ell tenia una preocupació molt seriosa", ha assegurat. El comissari de la Policia Nacional li va replicar: "Si vols que la cosa vagi bé diumenge parla amb el teu conseller i digues-li el que ha de fer". Això va ser el que va expressar el nostre sentiment i l'alta preocupació del que podia passar l'1-O, que crec que era compartida pels tres cossos", ha reblat.

"Resistència" dels votants 

Ha parlat d'actitud "molt activa" en molts centres on es trobaven unes "primeres barreres de gent" que volia impedir l'entrada per "facilitar que els que fossin a dins es poguessin desfer d'elements com urnes i paperetes". 

A preguntes de l'advocacia de l'Estat, el comissari ha relatat com van ser els "enfrontaments" amb els concentrats als centres de votació. Ha admès que hi havia gent que "es va quedar al marge", mentre que "una massa important sí que feia resistència". Pel comissari, la "major resistència" es va produir en el moment d'entrar al centre i també de sortir.

"La sortida amb el material era més complicada que l'entrada". En canvi, ha explicat que, quan accedien a dins dels col·legis, "l'enfrontament no era generalitzat", tot i que en alguns casos sí que es van trobar amb "insults", "negatives a identificar-se" i, en un cas, a un agent "li van ventar un cop d'urna al cap".

Sobre l'actuació del CNP, ha reconegut que van usar la força però ha defensat que es va actuar "amb tota la mesura possible".

Diu que Roger Español agredeix cinc policies

Segons ha explicat, hi va haver 72 policies ferits i ha descrits alguns dels centres on van tenir més problemes per actuar. En un d'ells, l'institut Ramon Llull de Barcelona, ha dit que van resultar ferits set agents i que se'ls van llançar tanques metàl·liques, objectes i els van donar cops de puny i els van "perseguir" durant 300 metres mentre es replegaven. 

Sobre aquesta actuació, ha dit que van haver de disparar pilotes de goma per "facilitar el replegament" i ha lamentat que un dels manifestants (Roger Español) resultés ferit i perdés un ull. Ara bé, ha dit que revisant gravacions han comprovat que Español va protagonitzar cinc agressions a policies i ha descrit que estava situat "en primera línia". 

També s'ha referit a l'actitud de l'exconsellera Clara Ponsatí, que era en un centre de votació al Departament d'Ensenyament. "Ella va estar dirigint la resistència a l'actuació policial", ha dit. 

Actitud "passiva" dels Mossos 

Durant l'interrogatori de la fiscalia, el comissari ha remarcat que els Mossos van actuar de manera "passiva" en la major part dels col·legis i, fins i tot, ha dit, rebien instruccions dels equips de comunicació perquè s'apartessin quan arribaven les forces de seguretat espanyola. 

"Sento molt haver-ho de dir però és la veritat, hi ha molts companys als mossos que volien col·laborar amb nosaltres, hi ha excel·lents professionals però la veritat és aquesta que explico", ha valorat el comissari, que reconeix que la "desconfiança" vers els mossos anava creixent des del setembre. També ha dit que hi va haver una "infrautilització" dels efectius dels Arros i que la Brimo no va ni actuar. 

El comissari també ha descrit alguns incidents amb mossos que "van obstaculitzar" l'actuació de la policia espanyola. Per una banda, s'ha referit a un agent dels Mossos a l'escola Pia de Barcelona on un agent es va plegar de braços i va demanar als agents del CNP que els "deixés votar". I un altre cas a Sant Feliu de Llobregat, on hi havia presència d'Arro que estaven apartant els votants i, segons el comissari, va arribar els segon cap de la regió metropolitana sud i va demanar que aturessin l'actuació. "Quan marxava va saludar els concentrats i aquesta imatge és el paradigma del que va ser l'actuació dels Mossos aquell dia", ha dit. 

Ara bé, a preguntes de Vox ha reconegut que els fets "d'obstrucció" no van ser generalitzats i es van produir només en tres col·legis de Barcelona (a l'escola Pia, l'escola Mediterrània i Pau Claris). 

Instruccions per seguir agents espanyols

També ha afirmat "rotundament" que es va ordenar als Mossos fer seguiments de la policia espanyola. S'ha referit a una comunicació del Centre de coordinació central (Cecor) a les 8.15 h del dia del referèndum on es donava la instrucció a totes les unitats que avisessin de qualsevol moviment del CNP i la Guàrdia Civil (una informació que s'ha aportat a l'Audiència Nacional). I hi ha posat dades. En concret a la demarcació de Barcelona es van fer 271 comunicacions el dia del referèndum sobre els moviments de les patrulles dels altres dos cossos. 

A més, ha relatat que hi havia funcionaris que usaven vehicles dels mossos per anar als centres avisant de l'arribada de la policia espanyola. "No és una apreciació nostra sinó que està a les seves comunicacions del cecor central", ha detallat. 

80 "atacs" a comissaris i seus estatals 

A preguntes del fiscal, també ha descrit fins a 80 incidents contra agents dels dos cossos espanyols entre el 19 de setembre i els dies previs a la declaració d'independència (a banda dels fets de l'1-O), amb atacs a comissaris, casernes, partits polítics o delegació del govern espanyol. Concretament, ha dit que hi va haver també 37 atacs a seus del PSC i ajuntaments socialistes per no cedir espais per a l'1-O. 

Sobre el 3 d'octubre –l'aturada de país- ha dit que van estar "assetjats durant hores" a la prefectura superior de Barcelona perquè hi havia 15.000 persones a fora "en un veritable batibull i amb intenció intimidatòria clara". "Hi havia amenaces, crits, insults i tot tipus d'improperis", ha afirmat. 

Paraules clau: PIOLIN  MOSSOS  MOZOS  SEGUIAN  ESPIABAN 

COMPARTEIX:          

Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

La publicació de les opinions està sotmesa a la prèvia aprovació per part de l'administrador
Publicitat
Les surrealistes declaracions de la portaveu d'ERC que faran les delícies dels comuns més ambigus
Les paraules de Cuixart des de la presó a la Universitat Catalana d'Estiu que t'animaran
Toni Soler destrossa Ciudadanos després de l'atac taronja a Òmnium Cultural
L'espanyolista Freixenet pren aquesta mesura i escanya els viticultors

Publicitat
 
Subscriu-te al butlletí
Nom
E-mail
He llegit i accepto l'Avís legal i la Política de Privacitat i dono el meu consentiment a DIGITAL TOGINAMA SL per a l'enviament de la seva newsletter, novetats comercials i/o noves promocions dels seus serveis.
XCatalunya.cat
© Copyright xcatalunya.cat · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
[Web creada per Duma Interactiva ]