POLÍTICA - 03/01/2020 18:20 / ACN
URGENT: L'Espanya fraternal i del diàleg destitueix Quim Torra com a President de la Generalitat
La Junta Electoral Central (JEC) ha acordat aquest divendres deixar sense efecte la credencial del president de la Generalitat, Quim Torra, com a diputat al Parlament de Catalunya, i transmetre aquesta ordre a la Junta Electoral Provincial de Barcelona perquè l'activi amb efectes immediats. La decisió implica que Torra podria deixar de ser president de la Generalitat perquè l'Estatut vincula aquesta condició de president a l'acta al Parlament.
FOTO: Quim Torra, ACN

En una resolució d'una pàgina i mitja, els membres de la JEC conclouen que la seva condemna a inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) encara que no sigui ferma constitueix una "causa d'ineligibilitat sobrevinguda".
La JEC ha adoptat la decisió en resposta a les peticions que el PP, Csi Vox li van fer arribar després que el passat 19 de desembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar el president de la Generalitat a 19 mesos d'inhabilitació per desobediència.

La JEC corregeix d'aquesta manera la decisió de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, que el 24 de desembre va concloure que no es pot retirar a Torra la seva condició de diputat fins que la sentència del TSJC no sigui ferma, és a dir, fins que el Tribunal Suprem no resolgui el recurs presentat pel president de la Generalitat. Ho va fer sense unanimitat i amb el vot particular del membre de la Junta Provincial de Barcelona Pablo Nuevo.

Les tres formacions de dreta argumentaven que l'aplicació de l'article 6.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) implica que Torra ha de ser apartat de la seva condició de diputat, fet que suposaria també que hauria de deixar de ser president de la Generalitat perquè l'Estatut vincula el càrrec de president a l'escó al Parlament de Catalunya.

Aquest article 6,2 de la LOREG diu que són "inelegibles" els "condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les institucions de l'Estat quan la sentència hagi establert la pena d'inhabilitació pel dret a sufragi passiu o la de inhabilitació absoluta o especial, o de suspensió per a ocupar un càrrec públic en els termes previstos a la legislació penal".

Segons les denúncies de PP, Cs i Vox, malgrat que Torra ja ha estat elegit, i per tant no l'afectaria aquesta condició d'"inelegible", se li ha d'aplicar una "inelegibilitat sobrevinguda" que desprenen de la lectura de l'article 6.4 de la LOREG, que estableix que "les causes d'inelegibilitat són també d'incompatibilitat" amb el càrrec. .

13 membres, dels què 8 són magistrats del Suprem

La JEC està formada per 13 membres amb dret a vot, dels quals 8 són magistrats del Tribunal Suprem elegits pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i cinc són catedràtics de Dret o Ciències Polítiques i Sociologia en actiu elegits per les Corts espanyoles a proposta dels partits.

Actualment està presidida per Segundo Menéndez Pérez, membre de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem. El vicepresident és Eduardo Calvo Rojas, magistrat de la Sala Tercera del Suprem i membre de l'associació progressista Jutges per la Democràcia.

També formen part d'aquest organisme els magistrats del Tribunal Suprem Luciano Varela, Ana María Ferrer, Pilar Teso Gamella, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, Fernando de Castro Fernández i Francisco Javier Mendoza Fernández.

Pel que fa als vocals, el PP hi va situar els catedràtics de la UNED Carlos José Vidal Prado i Lourdes Nieto López. El PSOE a la catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Salamanca Ángela Figueruelo, Podem la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Navarra Inés Olaizola, i Cs el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra Andrés Betancor.

En una resolució d'una pàgina i mitja, els membres de la JEC conclouen que la seva condemna a inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) encara que no sigui ferma constitueix una "causa d'ineligibilitat sobrevinguda".
La JEC ha adoptat la decisió en resposta a les peticions que el PP, Csi Vox li van fer arribar després que el passat 19 de desembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar el president de la Generalitat a 19 mesos d'inhabilitació per desobediència.

La JEC corregeix d'aquesta manera la decisió de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, que el 24 de desembre va concloure que no es pot retirar a Torra la seva condició de diputat fins que la sentència del TSJC no sigui ferma, és a dir, fins que el Tribunal Suprem no resolgui el recurs presentat pel president de la Generalitat. Ho va fer sense unanimitat i amb el vot particular del membre de la Junta Provincial de Barcelona Pablo Nuevo.

Les tres formacions de dreta argumentaven que l'aplicació de l'article 6.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) implica que Torra ha de ser apartat de la seva condició de diputat, fet que suposaria també que hauria de deixar de ser president de la Generalitat perquè l'Estatut vincula el càrrec de president a l'escó al Parlament de Catalunya.

Aquest article 6,2 de la LOREG diu que són "inelegibles" els "condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les institucions de l'Estat quan la sentència hagi establert la pena d'inhabilitació pel dret a sufragi passiu o la de inhabilitació absoluta o especial, o de suspensió per a ocupar un càrrec públic en els termes previstos a la legislació penal".

Segons les denúncies de PP, Cs i Vox, malgrat que Torra ja ha estat elegit, i per tant no l'afectaria aquesta condició d'"inelegible", se li ha d'aplicar una "inelegibilitat sobrevinguda" que desprenen de la lectura de l'article 6.4 de la LOREG, que estableix que "les causes d'inelegibilitat són també d'incompatibilitat" amb el càrrec. .

13 membres, dels què 8 són magistrats del Suprem

La JEC està formada per 13 membres amb dret a vot, dels quals 8 són magistrats del Tribunal Suprem elegits pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i cinc són catedràtics de Dret o Ciències Polítiques i Sociologia en actiu elegits per les Corts espanyoles a proposta dels partits.

Actualment està presidida per Segundo Menéndez Pérez, membre de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem. El vicepresident és Eduardo Calvo Rojas, magistrat de la Sala Tercera del Suprem i membre de l'associació progressista Jutges per la Democràcia.

També formen part d'aquest organisme els magistrats del Tribunal Suprem Luciano Varela, Ana María Ferrer, Pilar Teso Gamella, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, Fernando de Castro Fernández i Francisco Javier Mendoza Fernández.

Pel que fa als vocals, el PP hi va situar els catedràtics de la UNED Carlos José Vidal Prado i Lourdes Nieto López. El PSOE a la catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Salamanca Ángela Figueruelo, Podem la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Navarra Inés Olaizola, i Cs el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra Andrés Betancor.

Paraules clau: PRESIDENT DE LA GENERALITAT 

COMPARTEIX:          
 
Opinions dels lectors
 |  | 

Publicitat
URGENT: Barcelona continua descontrolada i detenen un lladre de 26 anys per tots aquests delictes
Aquesta important empresa contractarà 350 persones a Catalunya de cara la campanya d'estiu
Una empresa com cal: Aquests són els plusos que Bonpreu ha pagat als seus empleats per compliment d'objectius
Festa grossa a un bar de Bescanó incomplint totes les normatives
Publicitat
 
Subscriu-te al butlletí
Nom
E-mail
He llegit i accepto l'Avís legal i la Política de Privacitat i dono el meu consentiment a DIGITAL TOGINAMA SL per a l'enviament de la seva newsletter, novetats comercials i/o noves promocions dels seus serveis.
XCatalunya.cat
© Copyright xcatalunya.cat · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Amb la col·laboració de: